El dret a l’habitatge

El cost de l'habitatge està disparat per diversos motius

L'habitatge és un dret fonamental reconegut en la Declaració universal del Drets Humans, en la Constitució espanyola i en l'Estatut de Catalunya, que avui no està garantit. La raó simple és que els ingressos de les famílies no asseguren la despesa de l'habitatge. I això per la suma de dues disfuncions, la primera que els ingressos són insuficients, la segona que l'habitatge s'ha convertit en un bé especulatiu.

Des de la crisi del 2008, encara no superada per les classes populars, la situació del mercat de treball es caracteritza per un atur elevat, per una precarització dels contractes de treball i per uns salaris insuficients.

 

I el cost de l'habitatge està disparat per diversos motius: el cost del terreny urbanitzable, els estímuls a la compra, que és un finançament encobert del negoci bancari, i l'escassedat d'habitatge públic de lloguer. Estem en una segona bombolla immobiliària, i sembla no n'hem après del desastre de l'anterior.

A Sant Cugat el preu de l'habitatge, sigui lloguer o compra, és més alt que als municipis de l'entorn. Els lloguers han pujat fins a un 50% respecte de fa 4 anys. Això provoca l'expulsió de veïns que, o no poden accedir a pisos de lloguer, o no poden pagar els increments de lloguer a la finalització dels contractes. Avui hi ha més desnonaments per impagament de lloguers que per impagaments d'hipoteca, en proporció 6 a 4 a Catalunya.

 

Sant Cugat està creixent per substitució de la població local, que ha de marxar fora, per noves famílies de renda alta que arriben de fora. Mai és bo fer bombolles, de cap mena.

En l'actual situació de crisis, les polítiques públiques estan orientades al curt termini, a posar pedaços i a resoldre situacions de vulnerabilitat. Les urgències no deixen fer el que és important. Cal fer polítiques a llarg termini, amb enfocament a les persones i no als bancs, amb construcció sistemàtica d'habitatge públic de lloguer. L'Ajuntament de Sant Cugat i Promusa han redreçat el seu camí, però passaran molts anys per arribar a un parc d'habitatge públic d'un 20%, com a altres països europeus. Tenim encara molta feina al davant.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?