El Dret dels Infants post-moderns
El 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Infants commemorant l'aprovació de la Convenció sobre els Drets dels Infants en 1989
Els drets parlen de guerres. Afortunadament els nostres infants no viuen en situacions bèl·liques, però molts d'ells ocupen bona part de la seva vida emocional intentant entendre conflictes mal resolts pels adults. És freqüent escoltar "Si abans discutien i es van separar, per què ara segueixen discutint?", "Entenc que se separin si no poden viure junts, però llavors perquè segueixen sent amics i fent vida junts?". La custòdia compartida comença a ser part de la pròpia infància o la dels companys de classe, la qual cosa es tradueix a "viure en dues cases " o en un augment de separacions " tan amistoses", que els nens no poden acabar d'entendre-les.
Les constants reformes educatives són un altre exemple de com els nens van a remolc de xifres, estadístiques, mala conciliació familiar laboral, etc. Si analitzem, molts d'aquests canvis, incloent la polèmica sisena hora, no s'han realitzat pensant en les seves necessitats i "Drets dels infants" sinó en qüestions polítiques o econòmiques.
Quant a l'accés a la salut, arriben temps difícils i les conquestes en aquests terrenys patiran retallades- Tindrem nens que accediran a un nivell alt de salut i uns altres que no. En l'àmbit de la salut mental, veiem amb preocupació que hi ha una tendència creixent a donar medicació a nens des d'edats molt primerenques o reeducar conductes en lloc de buscar les causes emocionals del símptoma per poder resoldre el malestar.
Els nostres nens no realitzen" treball infantil", però observant com l'esport va convertint-se en un espai de prestigi econòmic i social, unit a la tensió en algunes famílies, valdria la pena protegir més als menors i que tornin a jugar pel plaer de jugar amb amics i sentir-se menys pressionats. Els entrenaments obligatoris 3 vegades a la setmana com a condició per jugar el dissabte són realitats del dia a dia en nens petits... i també a la nostra ciutat.
És curiós observar que les seves necessitats internes, en canvi, romanen intactes: ells manifesten les necessitats de ser cuidats, respectats i estimats per la seva família. Perquè segueixen valorant que el més important per créixer i ser feliços, és la família. El Dia de la infància és una manera de recordar-nos que àdhuc ens queda molt per recórrer. A Sant Cugat, una ciutat plena d'infants, tenim l'oportunitat de treballar, construir i cuidar-los a través de polítiques i decisions de proximitat. Però és important recordar que la realitat d'un nen és transversal: li afecta la salut, l'educació, l'economia, l'habitatge, etc. Cal crear espais de diàleg interdisciplinaris, transversals entre agents i entitats que ens ocupem de la seva atenció a la ciutat. Una vegada més estenem la mà a tots els qui vulguin acompanyar-nos per traduir la reflexió amb projectes reals i possibles els quals venim desenvolupant des de fa 9 anys.
Més informació