El mal boletaire

Quan arriba aquest temps, avui dia hi ha molts urbanites que agafen el cotxe i s’endinsen als boscos a buscar bolets. Si no recullen al cistell cap altre bolet que el rovelló, és que no els coneixen. Si els coneguessin, portarien un cistell més gran per recollir els ous de reig, els rossinyols, les llenegues i tota la varietat de bolets comestibles -que segons els entesos- són tan o més bons que els rovellons. La ignorància empobreix. Però quan aquest mal boletaire pretén fer creure que l’única espècie bona és la que ell vol al cistell, el seu desconeixement, a més d’empobrir la cacera, ofèn el bosc sencer.

A més dels gravíssims conflictes de convivència que afligeixen la humanitat, existeixen també els conflictes domèstics provocats per la ignorància i la tossuderia dels mals boletaires que campen pels boscos de casa nostra mateix. Presenciem un creixement de la indignació de la qual n’hem de ser conscients. El fenomen no és nou. Quatre segles abans de Crist, Aristòtil ja advertia: “Irritar-se és fàcil. Tots en som capaços, però no és gens fàcil irritar-se amb la persona justa, en la justa proporció, de manera justa, en el moment just i per una causa justa”. Aquest consell és savi. La ràbia, inútil i destructiva.