El periodisme mentider és corrupció

Aplaudeixo que el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació hagi incorporat una categoria per a treballs d’àmbit local. Sabem que les històries d’abast nacional, és a dir, de tot Catalunya, com ara el cas dels Maristes, fan ombra a històries d’abast municipal que, per aquesta raó, mai no poden obtenir premi, perquè, com diu Ferran Casas, president del Grup Barnils, “posar a competir el periodisme local amb l’impacte que tenen sovint les grans històries en els mitjans de comunicació, és difícil”. És del tot cert. Ara, per tant, els professionals de la premsa local tindran oportunitat de veure compensat el seu esforç, cosa que els esperonarà a aprofundir en qüestions que jutgin poc transparents.

En aquest sentit, comparteixo les paraules de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, quan diu que es tracta d’encoratjar “un periodisme valent, un periodisme que posa els punts sobre les is, no com a periodisme acusador, sinó com a periodisme fidedigne que es fonamenta en proves.” Té raó. Les infàmies i falsedats per tal de manipular eleccions, que ha publicat el diari El Mundo, per exemple, sobre comptes inexistents d’Artur Mas i Xavier Trias a Suïssa, i que aquell país ja va desmentir, són l’antítesi del periodisme. Són una immundícia que, a més de denigrar la professió, la converteixen en un còmplice actiu de la corrupció.

Un periodisme que menteix, com fa El Mundo, és un periodisme tan corrupte com el ministeri d’Interior que fabrica falsedats i que els les subministra. Felicitats, doncs, al Grup Barnils, per la iniciativa. Segur que enfortirà un dels valors sobre els quals es fonamenta: la voluntat de servei a la ciutadania.