El Salpàs

Era un costum cristià molt antic, on els sacerdots de la parròquia sortien acompanyats amb els escolans i passaven pels carrers i a cada casa, a l’altura de la porta, col·locaven un grapadet de sal mullada i beneïda. D’aquesta forma, la casa i la família quedaven lliures dels mals esperits. Els escolans portaven un cistellet on les famílies hi dipositaven ous o bé alguna moneda.

Era molt bonic veure el mossèn amb l’estola morada i el seu roquet acompanyat dels escolans, també amb els vestits religiosos. A cada casa es paraven fent l’acte religiós, fins i tot anaven a les masies. Aquest costum, no sé si en alguna localitat encara la practiquen, però aquí deixaren de fer-la els anys cinquanta.

Quan se’ls acabava la sal beneïda, tenien unes cases repartides pel poble que feien de subministrament, i no havien d’anar tan sovint al Monestir. Ací al nostre carrer de Sant Antoni hi havia una que encara s’anomena pel motiu de Cal Salero, que no és d’altra que de la família Pujol.

Els vailets ja coneixíem, així, que s’apropava la Pasqua, el dia que el padrí, si tenia bona memòria, et regalava la mona. La mona, en aquell temps de carestia, consistia en un pastís fet a casa, una coca rodona coberta de xocolata i amb ous, que n’hi havia molts, a sobre; dels de xocolata no n’hi havia gaires, doncs les aus que els ponien no devien ser massa treballadores en aquestes contrades.