El somni d’una nit d’estiu

Dolors Vilarasau Directora de teatre 28.07.2011 04.00 h.

Enguany, i a propòsit de la tercera de Les Lectures a la Fresca, l’espai inicialment programat a la plaça de l’Om no m’acabava de convèncer. I mentre buscava un espai alternatiu per fer l’obra Galatea de Sagarra, l’Oriol Piera, el tècnic municipal, me’n va fer adonar d’un espai gens utilitzat i que ha resultat ser una meravella. Es tracta d’una zona a la part del darrere del Monestir, a la banda oposada del monument al pintor Cabanas i Alibau, que es plena de castanyers. La paret de pedres del propi Monestir delimita el fons d’un hipotètic escenari, que queda encaixat en un pedrís en forma de petita muralla. El públic es situa entre els castanyers.

Aquella nit del 21 de juliol els vanos, dissenyats enguany per en Grau-Garriga, només van complir la funció d’obra d’art i de programa de mà, però no la funció mecànica d’alleugerir la calor, ja que feia un ventet i una fresca considerables. Així i tot, l’espai il·luminat per la Laura Aguiló sobre les pedres mil·lenàries era tan màgic que en va permetre somniar nits càlides d’Avinyons i Mèrides santcugatenques amb el rerefons de les nostres pedres mil·lenàries i en un festival de teatre d’estiu a l’entorn del nostre monument emblemàtic.

Però els aplaudiments finals van desfer l’encanteri i de sobte una paraula, que em va caure com una llosa, em ressonava dins del cap: CRISI!!! I vaig caure del burro! Però, si més no, ningú no em pot retallar els somnis de futures nits d’estiu...

El somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu

El somni d’una nit d’estiu