Eleccions Generals
En el moment de publicar-se aquesta columna ja sabrem quina serà la composició de les <em>Cortes Generales</em> pels propers anys i, amb tot probabilitat, qui serà el President del proper Govern a Madrid
No sé si sóc jo, però tinc la sensació que les Campanyes Electorals cada cop interessen més als polítics i menys als ciutadans. Probablement sigui per la considerable distància entre el discurs dels uns i les necessitats dels altres.
Ho confesso. No he fet un seguiment exhaustiu de la Campanya. Ni tan sols un seguiment més o menys rigorós. El què he anat veien pel camí ha anat reforçant la idea que no calia. Que era el de sempre. Pica-baralles, retrets i poques propostes. Absència total de memòria històrica i de vergonya a l’hora de fer promeses de les que ningú n’exigirà un rendiment de comptes quan no es compleixin.
Ens han parlat molt poc del perfil professional dels candidats i de la seva experiència en el món de la gestió de situacions difícils. No ens han parlat de l’equip humà que cada partit proposa per dur a terme el seu “programa”. És clar, tampoc ens en deixen opinar. Les campanyes electorals del nostre país estan basades en ideologies. Has de votar tal partit per raons de creences i no per la seva capacitat de fer que les coses passin. I jo no n’estic d’acord. La situació que estem vivint a Europa és molt i molt complexa a tots els nivells. El grau de dificultat és màxim i els graus de llibertat per atacar el problema són mínims. Per tal de resoldre els problemes que tenim necessitem equips (professionals i polítics) de molta experiència i una capacitat provada. Necessitem decisió i acció (i ben poca retòrica, demagògia o discussió buida de contingut).
Malauradament ningú ha dit què farà. Ens prometen resultats. Però ens exigeixen que hi creiem fent actes de fe. En alguns casos en persones que ja han demostrat sobradament quines no són les seves millors habilitats. No ens han dit com esperen aconseguir els resultats.
En particular, no ens han dit què proposa cada opció per afavorir el desenvolupament empresarial, que al final és l’origen de la riquesa. No ens han dit com proposen resoldre temes fonamentals com ara el finançament, les relacions laborals, la fiscalitat, l’atur...Tampoc ens han parlat de com proposen resoldre els problemes de l’empresa “Administració Pública”. Ningú parla d’aprimar estructures clarament sobredimensionades. Ningú parla d’anàlisi d’eficiència. Ningú parla de “reinvenció” o simplificació.
Novament. Vull desitjar molt sort a l’equip de govern que hagi sortit de les eleccions. Un equip de govern escollit “a les fosques”. Però el nostre equip de govern, en definitiva. L’únic que tindrem. Espero que actuïn amb responsabilitat, rigor, professionalitat i decisió.
Segueix @joanalsinaj al twitter