Elogi del bon polític

Quan vaig deixar la política activa després de 27 anys, antics companys em preguntaven si hi havia vida fora de la política. A qui no s’hi hagi dedicat la pregunta li sobtarà. La resposta era òbvia, i tant que n’hi ha. Un exalcalde de Girona, en un acte al Celler Cooperatiu va dir “la política se’t menja la vida”. El polític vocacional si no es posa límits acaba renunciant a família, amics o qualsevol activitat al marge de la seva feina institucional i el seu cercle personal es tanca amb persones amb una dedicació similar. Això no és bo, calen límits en l’horari de treball i cuidar els vincles personals més enllà de la feina institucional o de partit. En tot això sempre vaig tenir clara la teoria... Però no la vaig aplicar.

Crec en la bona política, que busca solucions als problemes de les persones, de la ciutat, del país, del món. Compromesa, amb visió de llarg termini, integradora, que defuig la demagògia, l’oportunisme, el tacticisme de voll gallinaci i que pren decisions! Un estil que no és el que sovint transmet el debat mediàtic. La feina de molts polítics acostuma a ser intensa, feta de llargues jornades que es poden perllongar el cap de setmana. Quan vaig tornar a fer d’advocat i em preguntaven en què m’havia canviat la vida, mig de broma i mig seriosament responia que ara tenia feina per omplir els caps de setmana quan abans només em calia mirar l’agenda farcida d’actes públics i cap de setmana resolt!

I cal que qui entri en política tingui clar que ni és ofici, ni professió ni feina de per vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.