Els cantons de les andròmines
Som una ciutat que ens agrada dir que som primmirats amb la brutícia
No fa gaire dies que vaig llegir la col·laboració d’un company en la que feia palesa la degradació que suposa per la nostra ciutat la quantitat de matalassos que es troben pel carrer, especialment els caps de setmana, a prop dels contenidors de la brossa. En la seva observació ens va fer adonar que al llarg del mes d’agost havia pogut contar una quantitat gens menyspreable d’aquests elements de mobiliari llençats pel carrer, i aquest fet el sobtava força.
La veritat és que no són sols matalassos el que trobem pel carrer habitualment. Pel carrer hi trobem armaris desballestats, llits desmuntats, sofàs i tresillos trencats i bruts, elements de decoració trinxats i fins i tot aquesta darrera setmana hem pogut veure una carcassa de nevera amb motor i tot, perquè per la seva antiguitat no se la podia denominar frigorífic sense ofendre a aquests darrers.
Aquestes andròmines en general són situades al carrer entre el vespre del divendres i la matinada del dissabte i així cada setmana. No cal dir que queden al carrer a expenses de què algú els recicli, fins dilluns o dimarts, i alguns cops més dies, a l'espera que els serveis de neteja els recullin.
Això que sent una casuística aïllada no seria acceptable, però tampoc cridaria l'atenció dels ciutadans, en aquest context és lamentable. Som una ciutat que ens agrada dir que som primmirats amb la brutícia, tenim tot tipus de facilitats en la disponibilitat d'elements per llençar les deixalles i per altra banda no hi forma d'eradicar aquesta xacra de brutícia que signifiquen les andròmines pel carrer.
Ens preocupem de vigilar, alguns cops de forma notòriament exagerada, tot tipus de comportament incívic i en canvi no sabem donar solució a quelcom tant cridaner com andròmines brutes, velles i desballestades de la via publica.
Hi ha punts de la ciutat que són especialment curiosos. La cantonada de Manel Farrés amb Lluís Companys, per dir-ne una, no hi ha cap de setmana que no s’hi hagi de viure aquest espectacle. És lamentable que sistemàticament ens hagin de recordar que són els cantons de les deixalles i no es faci res per evitar-ho.