Mireia Ingla, ERC

Opinió

Els districtes també són ciutat

Sant Cugat és la segona ciutat del Vallès Occidental amb un terme municipal més extens, només superada per Terrassa que compta amb una població dues vegades i mitja més gran que la nostra. A banda d’haver assolit en l’actualitat més de 86.000 habitants, a ningú se li escapa que el nostre municipi és molt gran.

Aquestes característiques, podríem dir físiques, de la nostra ciutat permeten que Sant Cugat compti amb moltes zones verdes, parcs, arbredes, al marge de Collserola que òbviament la converteix en una ciutat idíl·lica des del punt de vista mediambiental.

Però ja sé sap que allò que per una banda és un avantatge, per l’altra pot arribar a convertir-se en un inconvenient i crec que podem afirmar que Sant Cugat, a dia d’avui, no és una ciutat prou compacta per tal de poder garantir que tots els santcugatencs i totes les santcugatenques puguin beneficiar-se dels serveis públics que com a ciutadans i ciutadanes es mereixen. Els barris i els districtes estan massa desconnectats del nucli urbà, amb el risc de convertir Sant Cugat en una ciutat deshumanitzada.

Molt sovint la ciutadania de la Floresta, les Planes i Mira-Sol denuncien el greuge comparatiu que significa viure fora del centre de la ciutat i és que aquests barris no són l’extraradi de Sant Cugat, sinó que també són ciutat.

El Diari de Sant Cugat està duent a terme un cicle de debats titulat El municipi a debat”, amb la finalitat de conèixer què en pensen les entitats i els veïns i veïnes dels seus barris. En aquests debats també hi participa el govern i els partits polítics de la ciutat, tot i que el protagonisme el té la ciutadania. Una gran iniciativa que dóna a la gent un altaveu on poder reclamar aquelles millores, serveis o prestacions que com a ciutadans i ciutadanes tenen dret a gaudir.

Serveixi d’exemple per consolidar d’una vegada la necessitat imperiosa d’acostar les institucions a la ciutadania i convertir la democràcia en allò que és en essència, el poder del poble.