Oco! Que venen curves!
Començo aquest article amb una expressió ben tortosina, perquè ja se sap, quan comences a trontollar (tu i tot), te'n recordes de la família i de totes aquelles coses que no deixen de ser les arrels sobre les que has crescut tota optimista
Però com sé del cert que jo, boja, no estic, serà culpa del món. Sí, segur. Sobretot dels que estan ben amunt de l'escala, que aquests sí que s'haurien de fer mesurar el seu grau de lucidesa. Més que res, perquè amb una d'aquestes notícies seves, necessitaran tornar a fomentar la sanitat pública per atendre atacs de cor, patinades a la banyera, i altres conseqüències amb tants ensurts com ens procuren.
I aquest cop, no s'han esperat ni a que hi hagués un partit de La Roja per passar desapercebuts. Aquesta vegada, van i disparen a bocajarro i que cadascú l'empomi com pugui. Però, què hi farem des de l'àmbit local? Hi ha diferents opcions, evidentment, tot i que siguin els de dalt els que manin. Però, a veure, al cap i a la fi, si som els de sota els que els hem posat allí, també som els de sota els que els podem fer caure, no? I la política, comença a casa...
No vull ser incendiària perquè vull mantenir el meu optimisme. Però no anem bé. Els sous es retallen (menys els seus), i s'apuja l'IVA (i jo, indignada perquè he de pagar els Tampax amb impost de luxe, ara, al 21%); retallem en sanitat, educació, polítiques socials... però, segur que ells van a metges privats amb el sou que nosaltres “generosament” els hi paguem.
Aquest país, comença a donar ganes de plorar. I quan ja no saps on deixar caure el cul esperant que amollin la següent mesura per rematar-nos del tot, recordo una frase que, tornant als orígens, em deien de petita: “agafa't fort que venen curves, i si hem de caure, fem-ho amb el cap ben alt”.
Ja n'hi ha prou que ens fotin el pèl.
Segueix @CintaCC a twitter