En el plebiscit no hi érem tots, van faltar-hi 1.185.852 catalans

Les eleccions autonòmiques del 27 de setembre van ser preses per la majoria de la població com un plebiscit davant el blindatge de la Constitució espanyola per promoure el mínim canvi que pugui fer trontollar l'status quo que van pactar els poders del moment després de la mort del dictador Franco.

Lamentablement, en les eleccions-referèndum del 27S no vam ser-hi tots, van faltar 1.185.852 catalans que viuen i treballen a Catalunya i que no poden accedir als seus drets civils per la Llei d'estrangeria espanyola. No podem parlar d'un referèndum marginant el 15% de la població catalana.

Són aquestes mateixes lleis les que neguen els drets a més de 7.539.618 catalans a ser consultats, les que blinden un regnat per impedir la formació d'una nova república i les que han marginat bona part de la nostra població. Per això no podem arrossegar vells vicis d'una dictadura feixista i d'una monarquia que per més que s'esforcin a modernitzar, segueix sent un anacronisme de la societat.

Una de les mil reformes de la nova república

En una nova república hem de plantejar la "nacionalitat sobrevinguda" per 1.185.852 catalans que es troben al país.

Quan neixi un estat tots en serem nacionals i partirem de zero, encara que els catalans "amb DNI" puguin seguir tenint la nacionalitat espanyola i gaudir dels seus drets, els immigrants es convertiran íntegrament en ciutadans catalans. Però això no serà un regal de la nova república, sinó un dret que hem de començar a treballar des d'ara.

La construcció de la república els convé sobretot a 1.185.852 catalans que fins ara es mantenien en situació de marginació per la infame llei d'estrangeria aprovada per PSOE, CiU, i Coalición Canaria que va aixecar nous centres d'internament d'estrangers (CIE), els anomenats guantánamos espanyols per catalans i espanyols sense DNI i per les restrictives lleis sobre nacionalització.

Quan parlem d'immigrants tampoc podem oblidar els catalans que han estat expulsats de Catalunya per la crisi creada pels mercats especulatius i que tenen els seus drets restringits per la manca de preocupació de les delegacions diplomàtiques espanyoles.

El pols del carrer

Fa poc, en diverses converses amb conciutadans nascuts al Pakistan, el Marroc, Colòmbia i Equador preguntàvem què preferien, si tenir carnet d'estranger (NIE), estar il·legal dins de l'Estat espanyol o tenir nacionalitat catalana. La resposta queia pel seu propi pes: no vam trobar ni una sola persona dels consultats que preferís el NIE o la il·legalitat a la nacionalitat de la nova república catalana.

Després de les eleccions del 27S comencem un procés constituent a Catalunya per poder explicar millor i caminar cap a la república. En aquest procés podem comptar amb més d'1 milió de catalans doblement marginats per l'Estat espanyol. El nostre deure com a activistes republicans serà aixecar la subjectivitat política de tots els catalans i després que cadascú en llibertat i sense coacció de cap tipus decideixi on vol estar i on vol buscar un futur per als seus éssers estimats.