Enfrontar-se a les contradiccions
Són presents sempre que la teoria posa els peus a terra i comença a avançar
Aquest és el títol d’un article d’en Francesc Ribera publicat a l’Ara la vigília de Nadal. L’autor és conegut artísticament pel sobrenom Titot, forma part del grup de música Brams i des del 2011 és regidor de l’ajuntament de Berga per la CUP.
Planteja el fet de les contradiccions que ens formulem freqüentment les persones i com ens cal assumir-les en funció dels objectius que ens plantegem. Ens mostra criteris per establir la prioritat d’objectius i com superar i pair aquestes contradiccions.
Afirma que les contradiccions "són presents sempre que la teoria posa els peus a terra i comença a avançar. Són les pedres del camí, aquells entrebancs que, per molt definit que sigui un plànol, no hi estan marcats. Sabem que són entrebancs només quan ens hi entrebanquem".
Planteja les contradiccions a tres nivells: el personal, el de grup social i el de país.
Quan el que està en joc és el futur del país cal subordinar les contradiccions personals i les de grup social. Els objectius finals són prioritaris.
Afirma, "aquestes són, segons el meu parer, les que cal salvar, encara que el preu sigui empassar-nos les altres malgrat les mil hores d’indigestió. Si salvéssim, per damunt de les altres, les del grup, pecaríem de sectaris; si salvéssim les individuals, d’egoistes".
La reflexió d’en Titot m’ha semblat lúcida i convenient per al moment que vivim a Catalunya.