'Ens mantindrem fidels'

Sant Cugat ha fet, coincidint amb Sant Jordi, un sentit homenatge a un dels grans poetes del nostre país. Un poeta conscient de la necessitat de que un poble, el seu poble (i el meu), esdevingui lliure

Cinta Caballé i Curto Periodista 25.04.2013 04.00 h.

Uns versos, unes paraules, les d'Espriu, que avui tenen més vigència que mai. I dia que passa, dia que agafen més força. Sense cap mena de dubte. El poble surt al carrer, alça la veu, reclama el que els és un dret legítim. Els seus representants, se'ls escolten. Però encara no en veiem la sortida (tot i que ens la sabem).

Aguantem estoicament atacs que ens fan creure que som un poble condemnat a viure servent d'un altre poble. I no hi falta la voluntat de diàleg (tot i saber que no hi ha res a fer). Ja ho deia Espriu: Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills (La pell de brau). Si no t'escolten, no hi pot haver diàleg. Res no hi ha més trist... Perdó, sí. Hi ha una cosa més trista: que no se n'adonin.

I ara venen i ens “ordenen” (així, tal qual) que la nostra llengua passi a un segon terme a l'escola si un sol castellanoparlant ho demana. En sentir la fantàstica notícia (no se m'acut cap altre adjectiu per qualificar-ho utilitzant la ironia), el primer que vaig pensar va ser allò de “osti tu, ja hi tornem!”. La reacció següent va ser “té ous la cosa: que tingui més força la veu d'un que la de trenta”. Espriu també ens en deia alguna cosa sobre aquest tema: A vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol (La pell de brau). Just a la fusta, senyor Espriu!

Si una cosa té Catalunya és que sempre ha defensat la seva llengua com a tret definitori. En parlava l'altre dia amb un més que respectable membre d'Òmnium: “durant el franquisme, la gent no lluitava per la independència; lluitava per parlar en català”. I després de tot, ens tornen a atacar per la mateixa banda. Mai no han deixat de fer-ho.

Senyors, no anem bé. I sembla que no n'aprenguin! Perquè aquí, si una cosa tenim, és que (i també en paraules d'Espriu) Ens mantindrem fidels / per sempre més al servei d'aquest poble (Inici de Càntic en el temple), i si això implica haver de tornar a lluitar per una cosa tan indestriable de l'ésser humà com és la llengua en la que sent, pensa i estima, doncs sí, “ens mantindrem fidels”.

Perquè en aquest país petit, però tan gran a la vegada, sentim, pensem i estimem en català. Això no és negociable.

Segueix @CintaCC a twitter