Erri de Luca, una vida de novel·la
Erri De Luca (Nàpols, 1950) pertany a aquest grup: en conèixer-lo, el públic italià va enamorar-se tot seguit d’aquest escriptor de classe humil, nostàlgic i de moral incorruptible. El seu inici com a escriptor va ser fruit de la casualitat. Essent un manobre que escrivia per a si mateix, el 1989 va haver d’anar a Milà (declarava en el procés Calabresi, un cas d’assassinat polític). Es va hostatjar a casa d’una amiga que treballava a l’editorial Feltrinelli. Com que sabia que De Luca escrivia relats, l’amiga en va fotocopiar un sense demanar permís i el va lliurar als editors. Aquests no van dubtar que s’havia de publicar.
Erri de Luca va acceptar, sorprès que algú pogués interessar-se per les seves cabòries. No era conscient que acabava d’esdevenir escriptor: va continuar treballant en diverses feines, des de conductor de camions a treballador de la construcció, o en una fàbrica d'automòbils, fins al 1996. Així, el seu primer llibre, Non ora, non qui, es va editar quan ratllava els quaranta. Quatre anys més tard ja era traduït i obtenia premis literaris de renom (el France Culture per Aceto, arcobaleno, el Laure Bataillon per Tre Cavalli, o el Femina Etranger per Montedidio). A Itàlia va ser considerat “l'escriptor del decenni” pel Corriere della Sera.
De Luca és enganyós. Aparentment parla de temes banals (l’estiu d’un adolescent a Tu, meu, per exemple), i publica llibres “prims” que ronden les 115 pàgines, però aquestes narracions destaquen per la profunditat. Els seus temes recurrents són la guerra, la por, la lluita política, els records d’infantesa i la reflexió sobre la mort. Aquesta profunditat li ve per la seva experiència personal (va pertànyer a l’extrema esquerra, ha viscut guerres, ha practicat oficis humils) però també per la seva cultura, ja que va estudiar idiomes com l’hebreu antic i ha traduït textos bíblics.
En català tenim la sort de tenir diverses traduccions d’Erri de Luca. El primer llibre que es va traduir va ser Pedres de volcà (1993), en versió de Joan Francesc Mira. Existeixen fins a vuit llibres seus traduïts, entre els quals m’agrada destacar Tres cavalls, El pes de la papallona i Tu, meu.
Malgrat el to sovint dur i irònic, De Luca connecta amb les necessitats i inquietuds del públic actual. Dos exemples. Un: durant la guerra als Balcans va fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària, mentre la majoria dels poders europeus miraven cap a una altra banda. I dos: preguntat per l’ecologia, va declarar que es tracta d’una qüestió d’higiene personal: “No hem d’esperar que d’altres comencin a netejar el planeta. Neteja’l tu mateix, porta’t bé en el teu àmbit, prova de donar un bon exemple en els pocs centímetres quadrats de què disposis. No hi ha res més”.