Escric el que vull
Estem molt ben acostumats. Ja sigui des del mòbil, la tauleta o l’ordinador haureu vist un tweet o haureu accedit a través de Facebook a aquest humil article d’opinió i ara us preguntareu a què ve aquesta estúpida introducció
Dic això perquè ara que ja porto unes setmanes donant voltes per la Xina me’n he adonat que tenim la llibertat d’expressió tant interioritzada que sovint se’ns oblida de valorar-la com es mereix. Si estiguéssiu a la Xina (o altres països, perquè n’hi ha d’altres) no només no hauríeu vist el tweet, tampoc tindríeu accés a Facebook. I de veure vídeos a Youtube res de res. Aquestes tres populars xarxes socials tenen els seus equivalents xinesos per mantenir a la població allunyada de la “contaminació” occidental. A més, la premsa que llegiríeu estaria controlada pel govern i les opinions i missatges que es transmetrien tindrien una clara intencionalitat.
Per això estic tant content d’escriure el que em ve de gust. Sense que ningú censuri, manipuli, tergiversi o capgiri aquest article. Ni aquest ni els molts altres que he escrit (tot i que més d’un m’ha portat algun maldecap). Com deia sembla senzill però cal tenir present que la lluita per la informació lliure no està guanyada a tot arreu. I amb això no vull dir que els nostres mitjans de comunicació siguin perfectes... Tots sabem que qui més qui menys carrega cap a la dreta o cap a l’esquerra... I que el poder d’algunes empreses intoxica massa sovint més del que seria desitjable... Però com a mínim els que manen no tenen el control de la tinta. Per això de tant en tant és bo que quan agafem un diari, escoltem la ràdio o consultem la nostra revista preferida per Internet pensem que la llibertat d’expressió i d’informació és un dels pilars de la nostra democràcia. Mimem aquest dret i els que teniu l’oportunitat d’exercir-lo, sentiu-vos orgullosos de ser-ne partícip.
Segueix @JRArmadas a twitter.