Os estim, però os deixo
'Parlem de teatre, dansa, música, circ, intentant no repetir la mateixa setmana i cassar amb ponderació les unes amb les altres'
"Os estim, però os deixo". Això ens deia en Gerald-Patrick Fannon, a la meva esposa i a mi, el seu xòfer, quan arribàvem a casa seva a la Floresta després d'una funció. Fannon ha estat 30 anys cap de programació del Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat a les ordres dels 4 directors que ha tingut fins ara. Aquesta feina exigeix versatilitat en el coneixement de les arts escèniques perquè un programador d'un teatre a Barcelona, escull teatre, o del Liceu, escull òpera i prou. Aquí parlem de teatre, dansa, música, circ, intentant no repetir la mateixa setmana i cassar amb ponderació les unes amb les altres.
Exigeix experimentar personalment, tenir un coneixement consistent del que es tracta, discernir si aquell espectacle no encaixa en el tipus de públic habitual i, a la vegada, ser capaç d'arriscar-se per augmentar aquest prototipus o caçar un espectacle sensacional al vol aconseguint el percentatge d'ocupació més gran de Catalunya, any rere any. Una temporada de 70 a 80 espectacles vol dir haver vist i contrastat de 150 a 200 amb una obligació inexcusable: el pressupost. Fannon ha fet això amb criteri cultural, tècnic, emotiu i una qualitat fonamental: empatia.
He estat testimoni al nostre teatre, a Madrid, a Tàrrega quan parlava amb programadors, mànagers, productors i artistes. Ho ha fet en castellà, anglès, francès, italià i, qui li havia de dir amb aquest anglès d'arrels irlandeses, en un català perfecte. Gerald, amic, ets un poeta, has escrit teatre, has fet tots els guions de les presentacions de temporada, has treballat incansable quan la pena causada per la mort et tocava de prop o quan el teu cos et deia para i descansa. Si us plau, queda't a prop.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.