Persistents reis i governadors de les societats humanes i del planeta en general, determinen des de les possibilitats d'ingerir aliments fins a la presència d'arbres als boscos. Originalment externs a la naturalesa humana, els diners han acabat per colonitzar-la, infiltrant-se i tenyint les seves entranyes. Origen de volàtils alegries, de sanguinàries agonies, de possibles plats a taula o, amb menys fortuna, de perdre les quatre parets que et protegien, també saben viatjar despietats cap a un circuit infinit de mans cobdicioses que diuen “gestionar-los”.
No tenir-ne fa por. Tenir-ne prou tranquil·litza. I a partir d'aquí, els camins dels diners són inescrutables. I és que “money makes the world go round” com cantaven Liza Minnelli i Joel Grey a Cabaret. La cançó, titulada Money, pren ara oportuna presència a una escena de la nova pel·lícula de Gracia Querejeta, una proposta a estones còmica, a moments tràgica, però sobretot molt torbadora, que torna a recordar-nos (per si no ho sabíem) que vivim en un món podrit a causa dels diners.
Gràcies per refrescar-nos la memòria? Jo encara no ho tinc clar; encara penso, potser innocentment, que l'art que aconsegueixi donar-nos esperança i inspirar noves realitats serà ara el que ho revolucionarà tot. Jo he rigut amb “Felices 140”, m'he quedat atrapada i he reflexionat; però he sortit, de nou, amb la mateixa devastació que sento en tancar un diari. Però potser això és una reflexió a part.
El cert és que, cinematogràficament, “Felices 140” dibuixa, acuradament i amb força talent, un retrat incòmode però molt tangible sobre les conseqüències de l'actual crisi en les relacions humanes i, sobretot, en la naturalesa humana. La història ens situa en un retrobament d'amics (alguns d'ells, familiars) que es reuneixen per passar un cap de setmana junts i celebrar un aniversari. L'amfitriona ha de donar-los una notícia: ha guanyat cent-quaranta milions a la loteria. A partir d'aquí, tot donarà un gir que, amb molta agilitat narrativa, no deixarà de mutar fins a adquirir sorprenents i intenses dimensions. Les frustracions, enveges i cobdícies més ocultes -totes elles alimentades per la relació de cada personatge amb els reis i governadors dels nostres dies: els diners- emergiran. I ho faran amb força. Hi haurà encara lloc per l'amistat?
El setè llargmetratge Gracia Querejeta (responsable de títols com Siete mesas de billar francés o 15 años y un día; i filla del ja desaparegut i emblemàtic productor i cineasta Elías Querejeta) ens exposa a les parts més fosques de la nostra naturalesa. I ho fa a través d'una bona factura, molta agilitat narrativa, d'una impactant història amb subtext, intriga i de la pell d'actors de molt nivell.
Maleïts diners. Però que bé que ens aniria, a la majoria, guanyar la loteria.
Espanya, 2015.
Direcció: Gracia Querejeta.
Guió: Santos Mercero i Gracia Querejeta.
Interpretació: Maribel Verdú, Antonio de La Torre, Eduard Fernández, Marian Álvarez, Nora Navas, Alex O' Dogherty, Ginés García Millán, Paula Cancio, Marcos Ruiz.
Durada: 97 minuts
Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)