Festa major

Joan Alsina Empresari 04.07.2011 14.41 h.

Avui seré positiu. Tot just ha passat la Festa Major. Ja som al juliol. La canalla ha acabat l’escola. Ha passat Sant Joan, amb la revetlla i els petards. Ha passat Sant Pere, amb més revetlles i més petards. S’acosten. Són ben a prop les vacances d’estiu. Aquell moment de l’any en què molts pretenem oblidar com són les coses en realitat i preferim, en canvi, imaginar-les molt millors. Ha passat la Festa Major. A Sant Cugat celebrem la festa de cada any. La gent surt al carrer. Hi ha un munt d’activitats i espectacles. Tornem a gastar diners. Els ciutadans menys que altres anys. L’Ajuntament, també menys, però em temo que encara molts. Potser massa. Cal tenir content el poble. Cal desviar l’atenció de les coses que ens preocupen. Cal fer castells de focs, passejades de diables, esports al carrer, àpats populars i balls tradicionals. Cal aconseguir fer oblidar, tot i que només sigui per uns dies, la realitat que ens envolta.

No parlaré de Grècia, que està a tocar del col·lapse financer, del concurs de creditors. Si Grècia cau, sembla que podem ser els següents a la cua. I junt amb nosaltres, tot el sistema financer que es va crear al voltant de l’Euro trontolla. No parlaré d’Espanya, on no passa res. On no es decideix res. On no es fa res que ens ajudi a avançar. On els polítics han complert la seva actuació anual (el “Debate del Estado de la Nación”), han sortit per la “tele”, han parlat per la ràdio, s’han increpat, s’han insultat, s’han llençat retrets, han inventat frases mediàtiques que els assegurin minuts d’audiència. Però no han fet res. No han decidit res. No semblen estar al tanto de la situació que vivim els ciutadans (els qui els escollim i que, amb els nostres impostos, els paguem el sou). Moltes hores de xerrameca. Cap conclusió. Cap acció. Massa tàctica de partit. Cap canvi significatiu.

No parlaré de la negociació col·lectiva entre els sindicats (que es representen a sí mateixos) i les patronals (que representen exclusivament a les grans empreses) que no ha arribat a cap solució operativament vàlida, al menys, per les petites i mitjanes empreses, que són les que aguanten les economies. De fet, no ha atacat els problemes reals: cost salarial, flexibilitat, mesures de reactivació, etc.No parlaré dels 5 milions de persones que no tenen feina. No parlaré dels bancs, que continuen sense deixar diners a les empreses. Ni de les empreses que, sense oxigen, s’estan ofegant. Ni dels empresaris, que sense cap tipus d’ajut i amb una inestabilitat tan gran, es desanimen i no volen invertir, ni créixer. Avui parlaré d’un fet positiu. Avui encara hi ha empreses que s’esforcen a millorar, a donar un servei cada cop més complert als seus clients. Encara hi ha qui creu que el futur és dels qui arrisquen. Vull felicitar el TOT Sant Cugat per la seva nova pàgina a Internet i pels esforços que fa per estar present a tots els mitjans que els connecten amb la gent. Gràcies TOT Sant Cugat. Felicitats San Cugat!!.