Fins sempre Carles...

Està bé ser objectius, racionals, empírics... Però ara vull ser just el contrari...

Robert Savé Mirasolenc, membre actiu de l'esport de Sant Cugat 14.04.2014 09.31 h.

i ja sabem que la mort i la vida són part del mateix procés, que ser és una probabilitat que varia al llarg de la vida, que l’accident és simplement una constatació que el rics zero no existeix... però ara res de tot això ens serveix de res.

El que hem de valorar per poder assumir, no és objectiu; és quelcom que depassa les persones, és el seu ésser...

Carles, el que ara manca és, més que el teu somriure sorneguer, les teves queixes perquè no havies agafat la velocitat punta, les teves carreres sense fre... ens manca la teva empatia, el teu compromís, la teva complicitat amb tots, i molt especialment amb Frank, les teves aportacions a les converses... ens manques tu...

No hi ha dret. Sembla que ho tenim tot assumit, tot controlat... però això no. Una bona persona de 44 anys, té molt a fer pels altres, propis i estranys. Ens en recordem del teu dit trencat, com el teu fill i el canell d’un, la cama de l’altre..., un conjunt de mals ossos... Ens sap greu, molt greu, aquest partit que encara no hem jugat; ens sap greu l’abraçada d’abans i desprès que no ens farem, el tercer temps que no serà, ens sap greu veure el que som...

Fins sempre amic i no corris tant. Pensa que som veterans i només podem córrer 20m... Prepara un bon partit, el jugarem. Un petó.

Signa: Matusalem XV Sant Cugat (Equip de Veterans del Club de Rugby Sant Cugat)