Una firma, per favor

Segons he llegit, la delegació santcugatenca de l'ANC està recollint signatures (no sé si quan escric això encara manté la intenció) per tal que l'actual equip de govern municipal es trenqui i se'n formi un d'independentista. I, com que la coherència és l'últim que es perd, demanen el mateix pel que fa a la Diputació de Barcelona. Seria lleig que els qui volen que entrin a l'Ajuntament de Sant Cugat seguissin remenant les cireres diputacionals amb els qui volen que surtin a l'ídem. Perquè, al cap i a la fi, es tracta d'establir un cordó sanitari entorn dels qui han comès un pecat polític mortal (el 155, per entendre'ns).

Aquesta recollida de signatures té sens dubte un component francament antidemocràtic: qüestionar allò que ha permès que un seguit de partits pactin lliurement un programa de govern i acordin aplicar-lo conjuntament, que no és altra cosa que un suport majoritari de la ciutadania. Perquè, a veure si ens entenem, què és allò que ha de prevaldre, les propostes programàtiques o la coincidència entre elles, o l'adhesió a un determinat capteniment polític, sobre el qual em reservo la meva opinió.

A més, això apunta cap a una divisió de la societat santcugatenca i catalana en dos blocs, que, pel que sembla, es volen irreconciliables. I es produeix en un moment que l'adhesió a l'opció independentista, d'acord amb les enquestes del CEO, està en el nivell més baix dels darrers anys; en tot cas, lluny del 50%. I en aquest context se segueixen defensant estratègies que no tenen res de transversals i, per tant, de nacionals.

Encara sort que des de l'alcaldia se segueix defensant la continuïtat de l'actual equip de govern, quelcom molt d'agrair en uns moments en què s'imposa el tacticisme.