Fumar o no fumar, no hi ha qüestió
'El debat de la futura prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants és un debat efímer, un debat que morirà com va morir el de la prohibició de fumar-hi a l’interior'
El debat de la futura prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants és un debat efímer, un debat que morirà com va morir el de la prohibició de fumar-hi a l’interior. I és lògic, perquè és un debat tan estèril com confrontar ciència amb gustos particulars. Segons dades de la Generalitat, a Catalunya moren 10.000 persones cada any per consum de tabac o per exposició al fum ambiental, cosa que representa el 13% de la mortalitat catalana.
Jo mateix vaig ser fumador fins a l’any 2000, i, com a tal, afavorit per la ‘normalitat’ que anys enrere suposava fumar en llocs públics, no m’adonava que envaïa el dret dels altres a no respirar el meu fum. Era tan normal fumar que ningú no se n’exclamava. Però hem evolucionat, hem pres consciència del mal que causa el tabac, hem aprofundit en el respecte i ja no podem fer el sord.
Tots tenim dret a seure en una terrassa, és clar que sí. Però perdem aquest dret a partir del moment que introduïm capriciosament un element de distorsió. És a dir, quan envaïm l’espai aliè i hi imposem el nostre antull, sigui perquè parlem cridant, perquè fem soroll amb el mòbil o perquè fumem. Seure a la terrassa d’un bar comporta obligacions. Paguem la consumició, no el dret d’imposar-nos als altres. Blasmar la prohibició de fumar en nom del negoci és inadmissible. És com dir, “a mi el civisme dels meus clients tant me fa, el que jo vull és fer caixa”. Si de fer caixa es tracta, la nova llei serà tan dissuasiva per als fumadors com persuasiva per als no fumadors.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.