A la Glòria Rognoni
'Estimada Glòria, no sé si t'ho he dit alguna vegada de paraula, però t'ho refermo ara: t'admiro'
Estimada Glòria, d'ençà que vas marxar del carrer Àvila amb el teu company, en Guillermo, que no ens hem tornat a veure. Tot així, guardo un bon record de tu. Un bon record que sempre portaré amb mi.
Com aquella vegada que vas dirigir Aixecant el vol, escrita pel teu company Gillermo Ayesa i estrenada a l'Auditori el 2011. Una de les obres més boniques que s'han fet al poble. Bonica, perquè parla de la història de Sant Cugat i perquè la vam interpretar un grapat d'actors de diferents companyies. Bonica perquè tu la dirigies i per la companyonia entre tot el personal.
Sis anys després, quan tu ja no vivies a Mira-Sol, es va fer una obra semblant, La vida en un tren de Víctor Alexandre i dirigida, aquesta vegada per la Teresa Canas. Semblant, deia, perquè també va ser un grapat d'actors del poble que interpretàvem el centenari de l'arribada del tren a Sant Cugat. Hi vaig pensar molt en tu, llavors.
No sé si t'ho he dit alguna vegada de paraula, però t'ho refermo ara: t'admiro. Admiro aquesta força que has tingut després de l'accident. No t'has sentit derrotada, t'has aixecat, malgrat anar en cadira de rodes i has treballat amb aquella gent del FEMAREC. Aquell col·lectiu que calia integrar a la societat. Quan vas venir a l'Auditori amb aquella gent, tot representant una obra fantàstica, jo era a la platea d'espectador. Aquell dia vaig entendre que, quan caiem, ens hem d'aixecar, no sentir-nos derrotats, plantar cara i continuar endavant. Gràcies, gràcies pel missatge.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.