Gràcies!

Soc no-creient per educació, formació, reflexió i convicció, el que no és cap cosa estranya, ja que ben segur tothom basa les seves conviccions en aquest procés intel·lectual, o així considero que hauria de ser.

El qual, junt amb l'edat, em fan considerar les coses i fets des de la indiferència que descriu Joan Margarit, que no és passotisme, ni menysteniment, és simplement aprofitar el propi temps en el qual realment pugui resultar útil pels altres o per mi mateix.

Des d'aquesta perspectiva, valoro que el passat 21 d'abril va morir una persona, una entre moltes, que volia el bé per tothom, fet que no tindria repercussió, perquè estem en un moment en què l'únic que volen uns quants és desconsiderar a la resta, en un clar acte d'odi a la vida i a tot el que representa.

Fer el bé, pensar i empatitzar amb els altres no ha sigut mai ni ho és ara, patrimoni de cap corrent de pensament, més quan aquestes moltes vegades, masses, les limiten.

Vull agrair-li la seva contribució amb altres, a la pau, la justícia, la llibertat, i a mostrar que encara que no s'arribi al que es desitja, és important continuar fent via.

En aquest context m'hauria agradat escoltar i llegir les valoracions respecte de Francesc, ponderadament, com correspon en un estat que democràticament es defineix com a laic.
Resta molt per fer en la fe i la litúrgia socials, el món no para, per molt que algunes persones es mantinguin tossudament palplantades.

Amb ell, com en moltes i molts altres, ja tenim un nou far per fer via segura, ara cal definir la meta, i fer-ho consensuadament i unitàriament, en juguem el futur, la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.