La guerra no va de gèneres

Últimament, estic llegint molts articles sobre "on són les dones feministes manifestant-se?", o exigint igualtat de quotes per anar a la guerra donat que els homes ucraïnesos estan atrapats i no els queda més remei que quedar-se a defensar el que elles abandonen.

Francament, en realitat es considera que la terrible guerra provocada pel governant rus va de feminisme? De debò? No tenen res més a fer, que criticar i mirar què fan les dones desolades, derrotades, destruïdes tant de Rússia com d'Ucraïna?

Mirin, això no va ni de masclisme ni de feminisme, va de la crueltat de persones que no saben negociar. Va d'orgull, d'egos, de poder i de mil coses més que a aquesta humil dona, feminista i ciutadana espanyola, se li escapa. No va de gènere. Punt.

Em ve al cap la deessa Maat, símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica. Se la representa amb un símbol: la ploma d'estruç, que segons la mitologia Egípcia és amb la qual ella pesa l'ànima i decideix si aquesta va a la vida eterna o que Ammit (devoradora dels morts) se la mengi.

Amb quant dolor haurà recollit Maat les ànimes de dones i homes tirats a les cunetes, als camps, als edificis... Quantes ànimes haurà pesat Maat perquè vagin a la vida eterna? No crec que Maat esculli ni faci biaix, estic segura.

Potser el que ens passa a les dones, és que de la mateixa manera que en detriment nostre no expliquem les lloances d'allò bo que ens passa, tampoc expliquem quan decidim quedar-nos en situacions dramàtiques. Simplement, estem i sumem, al contrari que al joc del parxís, fem una, però no comptem vint.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.