La Montse va morir fa pocs dies. Recordo el darrer cop que la vaig visitar. M’ensenyava orgullosa la terrassa amb vistes a Montserrat. Passava moltes hores contemplant de lluny el santuari de la Mare de Déu. La seva mirada envers l’horitzó, fixada en un lloc ple de bellesa, m’inspira. Aquests dies celebrem Tots Sants, els Fidels Difunts i, algunes persones, Halloween. Uns dies que ens fan pensar en el misteri de la nostra mort. La imatge del rostre somrient i pacífic de la Montse mirant envers la llar de Montserrat m’ajuda a pensar la mort com un anar a la nostra veritable casa.
Per la fe, els cristians veiem la fi de la vida no amb foscor ni amb extrema solitud, sinó com una ciutat plena de llum que rutila com les estrelles i en la que ens retrobem amb les persones que hem estimat. La Bíblia ens parla que caminem envers la Jerusalem del cel i a la Façana principal de Montserrat hi ha escrit Urbs Ierusalem beata dicta pacis visio, que significa “Feliç ciutat de Jerusalem, anomenada visió de pau”. La Basílica de Montserrat vol ser una pregustació del cel a la terra. La seva bellesa, l’harmonia, les melodies que canten els monjos, la Moreneta que mira somrient, m’inspira a pensar que visc encaminant-me a més vida. Montse, espero retrobar-te i que m’ensenyis la Montserrat del cel.