L'habitatge públic ha de ser precari?
'L'habitatge públic no pot oferir pitjors condicions que el mercat. Ha de ser exemplar. I, sobretot, ha de garantir dignitat'
A Sant Cugat parlar d'habitatge és parlar d'una ciutat cada cop més difícil d'habitar per a molta gent. Els preus del mercat fa anys que expulsen centenars de famílies. Per això l'habitatge públic hauria de ser una garantia: l'eina que assegura que tothom pugui viure amb dignitat a la seva ciutat. Però què passa quan és precisament l'habitatge públic el que falla?
Durant les darreres setmanes hem visitat deu promocions de Promusa i hem parlat amb veïns i veïnes d'uns 250 habitatges. El que hem trobat és una situació preocupant: incidències, desperfectes i manca de manteniment massa habituals. Cisternes que no funcionen, humitats persistents, filtracions cada cop que plou, talls d'aigua calenta, aïllaments deficients o ascensors que deixen persones amb mobilitat reduïda atrapades a casa seva. Hem recollit més de 160 incidències greus.
Darrere d'aquestes xifres hi ha vivències molt concretes: famílies que posen galledes al menjador quan plou, veïns que conviuen amb fongs o persones que han d'escalfar aigua als fogons per poder-se dutxar. A tot això s'hi suma una sensació compartida per molts llogaters: la por de reclamar. Por que queixar-se pugui tenir conseqüències en el contracte o en la renovació.
Per això vam portar una moció al ple exigint inversions, millores i un tracte digne als llogaters. Però el govern de Junts i ERC va preferir evitar el debat i votar-hi en contra. L'habitatge públic no pot oferir pitjors condicions que el mercat. Ha de ser exemplar. I, sobretot, ha de garantir dignitat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.