Una herència
'Si nosaltres volem buscar el seu origen, ho tenim complicat, perquè totes les persones de la nostra família que ens en podrien donar referències ja no hi són'
Després de la mort del nostre pare, la mare ja no hi era, ens vàrem repartir, entre les tres germanes, els objectes que hi havia a casa nostra, i una de les coses que sempre vaig enyorar va ser un rellotge molt antic; és una figura, feta amb metall d'un àngel, dret a sobre d'un núvol, tocant un violí.
Han passat els anys i aquest rellotge, des de llavors, havia conviscut amb la meva germana Immaculada i la seva família, els seus fills l'han vist sempre a casa seva, però el que són les coses; no fa gaire em va dir si me'l volia emportar, i és clar que ho he fet! Pels amants de les antiguitats és una verdadera meravella i per a mi em porta molts records. Ara, des de casa meva, mirarà un altre paisatge i coneixerà gent nova, ja que als meus nets no els havia vist mai i, encara que no ho pugui explicar, es deu recordar de totes les generacions amb qui ha conviscut.
De fet, si nosaltres volem buscar el seu origen, ho tenim complicat, perquè totes les persones de la nostra família que ens en podrien donar referències ja no hi són. Però el que sabem del cert és que de ben petites sempre l'hem vist: primer damunt del trinxant de la casa de pagès de Roca de Clavelles a la Gleva, i després al mateix moble, a Manlleu. Més endavant, com us he dit, va viatjar al Prat, a casa de la meva germana, i ara presideix la meva sala d'estar, des d'on la llum del sol fa que brillin com mai els reflexes platejats i daurats que, després del temps, encara conserva.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.