Històries divertides
El fet és que en el seu twit em deixa anar el següent: “Aquest any apostaria un dinar a que el filial puja! És per compensar l’esmorzar que deus!” I jo, immediatament, el reto i li contesto que si el seu equip puja de categoria el convido a dinar. Ràpidament, el tècnic del primer equip, Chema Redondo, s’afegeix a la conversa de la xarxa i diu que ell també s’apunta al dinar. Li dic que si el Jaume fa campió al sènior B, ell també té el dinar pagat.
El Jaume té raó. Li dec un esmorzar al seu pare. Va ser fa dues temporades. Vam fer una juguesca i la vaig perdre. Fa temps que no el veig, però quan ho faci, posarem dia, hora i lloc per fer aquest esmorzar. Segur que ens ho passarem molt bé…
Encara tinc una altra història per explicar. Abans de l’estiu, en una conversa amb Jordi Palau, porter del primer equip del Futbol Sala Sant Cugat i des de fa poc nou president de l’entitat, li vaig dir que si Richi i Pau Savé tornàven a jugar al seu club em faria soci del FS Sant Cugat. I com que els dos han tornat després de jugar una temporada a la primera divisió holandesa, doncs hauré de complir la meva paraula. Amb aquests dos jugadors, amb d’altres que també s’han incorporat al grup i els que ja hi eren, el FS Sant Cugat té una molt bona plantilla, que supera la de la temporada passada. Amb aquest equip l’any passat no s’hagués perdut la categoria.
Ja ho veuen. Dues històries divertides amb protagonistes de l’esport santcugatenc, gent que s’estima molt aquesta ciutat i l’esport que practica.
Més informació