Sovint, quan a casa nostra neva amb ganes en indrets no habituals ens queixem que no estem preparats, que ho havíem d’haver previst, etc. Però la meteorologia, quan es torna indòmita, ens altera necessàriament la vida. Aquests dies arriben imatges a la redacció de TV3 de l’intent per normalitzar el dia a dia a l’extrem nord-oest del continent americà, Alaska. És un territori extrem i que té hiverns complicats, però no tant com el que estan tenint. Resulta que a la tardor van estar afectats per una profundíssima pertorbació generadora de vents fins a 160 km/h i precipitacions destacables. Va ser la pitjor tempesta de les últimes dècades. Aquesta tempesta va impedir que un vaixell cisterna els hi portés la benzina i gasoil necessaris per l’hivern. Van pensar, cap problema. Anem aguantant i quan arribin dies amb més calmes (que també hi són a l’hivern àrtic) ja ens portaran el combustible.
Però la meteorologia s’està mostrant més extrema del que estan acostumats. Estan tenint un dels pitjors hiverns de les últimes dècades i els temporals de neu i el fred s’encadenen sense pausa. Ara fa unes setmanes van decidir intentar el repostatge mitjançant un vaixell cisterna rus i un guardacostes nord-americà trenca-gels. Fa una quinzena de dies que van sortir de port avançant amb moltes dificultats ja que la capa de gel a trencar era de 2 metres. Per fi han arribat a Nome, la localitat, amb problemes d’abastiment, si bé han hagut de fer provisió a molts centenars de metres de la costa mitjançant l’estesa de tubs per damunt del gel. Mentrestant, a diverses localitats, la Guàrdia Nacional continua desenterrant literalment de la neu centres neuràlgics com hospitals, escoles, etc.També, als llocs preparats, el temps extrem marca el ritme i l’home s’hi ha d’adaptar.
