Francesc Mauri, home del temps

Opinió

Humitat ambiental

L’estiu és època d’humitats relatives més aviat altes de nit i baixes de dia, tret de la costa. Però això, les relatives

Existeix també l’absoluta. Aquest concepte, el de la humitat, no sempre és fàcil d’entendre, però intentaré d’explicar-ho de manera senzilla.

L’aire, depenent de molts factors, té un contingut de vapor d’aigua determinat i que fluctua molt, en funció de l’indret, època de l’any o moment del dia. Aquest contingut de vapor d’aigua es mesura en grams partit per metre cúbic. És essencialment el contingut real de “boletes” o “partícules” de vapor d’aigua. Aquest valor és la humitat absoluta.
És sempre elevat a les zones tropicals i àrees pròximes on l’aire és càlid i té una gran capacitat de contenir vapor d’aigua. En canvi és molt baix en zones desèrtiques o molt fredes on l’aire fred (fora dels deserts càlids) té poca capacitat de contenir el vapor d’aigua.

L’altre concepte, el de la humitat relativa, relaciona el contingut de vapor d’aigua en funció de la temperatura que hi ha. Us posaré un exemple. Si hi ha un 70 per cent d’humitat vol dir que aquella massa d’aire, per la temperatura que té, li falta un 30 per cent per saturar-se i arribar al valor màxim que pot contenir, per aquella temperatura que té. La conseqüència de tot això és que quan l’aire és fred, a l’hivern, de seguida tenim humitats del 100 per cent. En canvi, a l’estiu és difícil arribar-hi quan la temperatura és alta. De tot plegat se’n deriva el ressecament que provoquen les calefaccions els mesos d’hivern.