Opinió

I Biennal d’escultura a Valldoreix. Bravo!

L’escultura pública, ubicada en entorns urbans, és una oportunitat única per apropar l’artista al ciutadà

A Valldoreix, aquest mes de setembre, s’ha produït un esdeveniment cultural molt interessant per als que som amants de l’art: la I Biennal d’escultura. L’entitat organitzadora Amicart, amb la Marcenia al capdavant, ha  fet un gran esforç  per assolir el que ella anomena “un somni”. Vet aquí el nom de la Biennal “Valldoreix dels somnis”.

La comissària i artista  Imma Pueyo, sempre preocupada per difondre l’art en totes les seves manifestacions, ha vetllat per la qualitat de la Biennal, conjuntament amb altres personalitats del món cultural de la ciutat com el Pep Codó, entre altres. A tots ells se’ls ha d’agrair la implicació tenint  en compte que els recursos i el temps per fer-ho eren molt escassos. Finament 23 artistes procedents de diversos llocs de la geografia planetària han pogut mostrar les seves escultures en diversos indrets: el parc de Sant Cebrià, els jardins 11 de Setembre i el Club Esportiu Valldoreix.

L’escultura pública, ubicada en entorns urbans, és una oportunitat única per apropar l’artista al ciutadà, fet que no sempre és fàcil d’aconseguir. La contemplació de l’obra d’art estimula els nostres sentits i la nostra ment, transcendint així el propi objecte. Cada escultura ens provoca una experiència estètica però també intel·lectual, que pot ser diferent en cada ciutadà, malgrat la intenció original de l’artista.

És oportú destacar que obrir la nostra ciutat a l’art públic és un repte que pot anar més enllà de l’escultura tridimensional ubicada en un lloc singular. Els artistes poden aportar molta creativitat a l’espai públic, i més quan avui els nous materials i tecnologia els ofereixen infinites possibilitats. Sovint només pensem a anar-los a trobar a les exposicions, estudis i galeries, però la ciutat és un entorn molt viu i canviant que permet altres opcions, en contextos diferents.

Val la pena destacar el poder que té l’art públic segons com s’utilitzi, per promoure una sensibilitat estètica o per remoure consciències. Us recomano, doncs, una passejada pel parc, que gaudiu d’una experiència estètica i us fusioneu  amb els múltiples significats que aporten les escultures. Moltes felicitats a Amicart per la iniciativa i esforç, a la comissària i als membres del jurat per la seva dedicació desinteressada, a l’EMD de Valldoreix pel suport que els ha donat i sobretot als artistes, que han apostat pel projecte.