Mar Mampel, periodista.

Opinió

I la crueltat, no ens molesta?

Aquest article està dedicat a tots aquells gossos que passen la major part de la seva vida confinats en jardins, terrasses o fins i tot gàbies. N’hi ha que potser tenen la sort de tenir una caseta on refugiar-se i els més afortunats gaudeixen d’un passeig diari però molts d’altres, ni això. El motiu d’aquesta situació el desconec, potser és ignorància o simple deixadesa però la qüestió és que passa i ningú hi fa res.

I actuar vol dir anar a parlar amb els propietaris del gos o denunciar, no només escriure cartes als mitjans de comunicació. Perquè això sí, de denúncies al TOT Sant Cugat queixant-se que el gos del veí es passa el dia bordant, sí que n’he vist. Perquè és clar, quan el gos pertorba la nostra tranquil·litat sí que ens mobilitzem. I l’acte de crueltat que suposa sotmetre al gos a un aïllament permanent no ens molesta?

Que potser algú ens obliga a tenir gos? Aleshores, perquè dimonis voler-ne si l’hem de tenir així? Deixar que els gossos visquin així és maltractament i encara que sembli exagerat no veig una altra manera de definir-ho. Està clar que un gos pot estar en un jardí, no dic pas el contrari, però en unes condicions mínimes que sovint no es donen. I per bàsiques em refereixo a treure’l a passejar cada dia, donar-li tot l’amor que necessita (jocs, carícies i interacció diària) i oferir-li un refugi on estar calent i sec. Em sembla que tampoc és demanar tant! I a qui li sembli massa doncs que no tingui gos, així de senzill.

També és cert que hi ha una clara diferència entre els que maltracten i els que senzillament no saben que estan actuant malament. A aquests últims els hi diria que tothom comet errors i que no és cap motiu de vergonya demanar ajuda. Al contrari, ser capaç de qüestionar “el que s’ha fet tota la vida” denota certa intel·ligència i un interès real per fer les coses millor.

I si realment ens considerem amants dels animals, no ens limitem a “tenir una mascota”. Informem-nos bé, valorem si estem preparats per donar aquest pas i si no en sabem, preguntem. Ja és hora que, a més del sentit comú, també ens deixem guiar pels etòlegs i professionals que s’han especialitzat en comportament animal i no només pel veterinari. A la llarga, això ens beneficiarà a tots, al gos, a la família que en té cura i als veïns, que no en tenen cap culpa de la nostra actitud irresponsable. Perquè d’això no en tingueu cap dubte, la majoria dels comportaments desequilibrats dels gossos els causen els seu amos.

Segueix @MarMampel a twitter