Imatges del cel
"Quan penso en el més enllà, m’afiguro el nostre cosmos encara més evolucionat", explica Emili Marlés
El mes de novembre ens fa pensar en el més enllà: celebrem la festa de Tots Sants, portem flors als nostres difunts als cementiris i, en certa manera, també Halloween ho reforça. Tots nosaltres, ho volem o no, tenim una certa imatge del més enllà. Avui m’agradaria compartir-vos la meva. Quan penso en el més enllà, m’afiguro el nostre cosmos encara més evolucionat, amb un increment de bellesa i riquesa interna, un cosmos amb el qual podrem fer nous invents amb els seus materials: és la resurrecció global del cosmos, en el que ja no hi ha les dimensions nocives que actualment té per nosaltres.
En el llibre de l’Apocalipsi, quan parla del cel nou i la terra nova, no pensa en un altre univers sinó en el nostre però transfigurat, i enmig d’aquesta gran bellesa, hi ha una ciutat: la Nova Jerusalem, el lloc on viurem tots, la ciutat de l’alegria, de la reconciliació, del saber que estarem junts per sempre, on tots els pobles vivim com a germans, on la gent et somriu pel carrer i vol conèixer-te i estimar-te. La ciutat en la qual no hi ha temples, ja que podrem veure a Déu cara a cara. Si aneu a Roma, això ho podreu veure en els mosaics antics d’algunes esglésies: un més enllà que és la nostra terra transfigurada.