Incendis forestals a l'hivern
Les imatges més impactants d’aquests dies han estat les dels Pirineus i alguns punts de la Costa Brava en flames
A la Seu d’Urgell, per exemple, la pluja caiguda des de novembre han estat de 2 l/m2!!! Mentre que el que tocaria en un any normal serien 120 l/m2. En el cas de Girona, a prop de l’incendi a tocar de la Costa Brava, en porten 21 des de finals de novembre quan el normal serien 172 l/m2. Manca de pluja, humitat ambiental extraordinàriament baixa des de fa mesos i vents forts són aliats de primera per donar força i estendre qualsevol focus de foc.
Parlant amb bombers que han participat als operatius de la Costa Brava, del Pirineu i de la Franja de Ponent, coincideixen en el que tots deveu pensar. Quan tens uns focs importants i els vents són forts, no hi ha forma humana d’aturar-ho. Un dels bombers de l’Aragó que han participat en el foc de Castanesa, a tocar de Vilaller, a la Ribagorça, em deia: “La nostra prioritat ha estat salvar granges i cases. De fet, anant amb el camió cap al foc, no ens aturàvem en focus de foc que cremaven als vorals de la carretera”.
Quan tens diversos focs alhora i de grans dimensions, no s’arriba a tot arreu, malgrat que tenim força mitjans i ben preparats. La solució: cremem la fusta que explotem del bosc, en estufes i calderes. Aprofitem el bosc i baixem la càrrega de combustible.