L’Agrupació de les EMD, la força del més petits.
Les assemblees i tasques de l’AEMDEC han suposat la posada en marxa d’iniciatives i propostes que han repercutit en la millora dels pobles que ja són una EMD però també dels pobles agregats que aspiren a ser una EMD. Gràcies a la força de l’AEMDEC s’han aconseguit grans fites, la inclusió de les EMD a l’Estatut, les correccions en la substitució dels presidents, la millora en les convocatòries de subvencions de la Generalitat i les Diputacions que en molts casos no contemplaven les EMD tot i ser competents en la matèria objecte de la subvenció, i moltes altres coses.
Han estat dues dècades plenes de projectes compartits amb totes les EMD, grans, petites o mitjanes, de muntanya o del pla, de la costa o de l’interior, de la terra ferma, de les terres de l’Ebre o de l’àrea metropolitana de Barcelona, totes comparteixen objectius comuns i una necessitat: una bona regulació de les EMD en les lleis catalanes.
Abans d’existir l’Agrupació d’EMD de Catalunya ja s’havien iniciat trobades de les Entitats Locals Menors, el 1990 a Valldoreix i el 1991 a La Seu d’Urgell. Si mirem les hemeroteques veurem com les demandes que es feien aquells anys podrien tenir tota la vigència l’any 2013. La manca d’una bona regulació ha generat molts problemes a les EMD, una inadequada forma d’anomenar els representants de les EMD, un sistema electoral complex, confús i poc transparent pel que fa a l’elecció dels vocals, la manca d’un sistema de finançament, la incorrecta aplicació de l’aprofitament i usos dels béns comunals o la manca d’un marc institucional de relació entre les EMD i els seus municipis són alguns dels problemes amb els que s’han trobat les EMD.
Moltes vegades, la manca d’un bon marc legislatiu s’ha hagut de suplir amb la bona voluntat dels alcaldes dels municipis i la fermesa dels presidents i presidentes de les EMD. Però un govern local no pot estar pendent de les bones voluntats o de les filies i fòbies d’algú, cal un marc normatiu clar per a tots, per a les EMD i per als municipis, un marc que ajudi a prestar els serveis que els habitants dels pobles i viles que són una EMD es mereixen i reclamen.
L’AEMDEC ha crescut amb la suma de totes les EMD del territori; uns pobles i viles que han viscut una enorme transformació però que necessiten refermar les seves identitats i la seva autonomia local per generar futur entre els seus veïns.
Aquests 20 anys de l’AEMDEC són també l’aniversari d’una part petita però molt important del municipalisme democràtic català. Són molts els reptes de futur com a governs locals i com a país i, precisament, la millora del marc legislatiu de les EMD pot ser l’instrument clau en el futur d’aquets pobles i viles, però també pot ser la clau en una nova ordenació del territori.
Les boires de la crisi actual i les pors actuals no ens poden aturar, necessitem valentia dels nostres governants i legisladors per a construir unes EMD més eficaces.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook