L’efecte plaça

El caliu del públic, el que la colla estigui tota atenta, amb els cinc sentits posats a aconseguir els objectius proposats, la presència d’altres colles... tot això esperona i es pensa que fa que els castellers donin més del que és habitual a l’assaig. Però, això és alguna cosa que podria mesurar o contrastar?

Al final de la temporada 2008, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va realitzar un estudi amb la col·laboració dels Minyons de Terrassa.

L’estudi consistia a mesurar el ritme cardíac de diferents persones de la colla i familiars durant un assaig i tornar-lo a mesurar en una actuació, concretament a l’actuació de la seva diada.

Castellers del tronc, de la canalla, de la pinya, el cap de colla i la mare d’una nena de canalla van ser els subjectes estudiats. En tots ells es va poder comprovar que el valor màxim del seu ritme cardíac era molt superior durant l’actuació que a l’assaig.

La conclusió de l’estudi diu que el que interessa per aconseguir l’òptim rendiment de cadascú consisteix a arribar a màxims de tensió, però sense sobrepassar els límits, ja que es podria produir un efecte contrari, en forma de lesió, o bé de baixada de rendiment per sobrepressió.

Nosaltres en podríem extreure una altra, que seria que les actuacions són totes importants, però que amb objectius diferents segons el moment i la planificació de la temporada.

Cal aprofitar els assaigs per assolir els nivells tècnics sense la tensió de les actuacions a plaça. Ara bé, les actuacions de menys exigència són bàsiques per poder “entrenar” el cos a aquests nivells de tensió que seran necessaris a les actuacions de màxims.

La pròxima actuació dels Castellers de Sant Cugat serà aquest diumenge, 24 d’abril, a Igualada, acompanyats dels Moixiganguers d’Igualada i dels Castellers de Lleida.

Una gran diada per aprofitar al màxim.

Gausacs, amunt!

www.castellersdesantcugat.org