L’escombra màgica
Una criatura en té prou amb una escombra per anar a dalt de cavall, amb un grapat de sorra per alçar un castell, amb un full de paper per pintar cel i terra o fer volar un avió
Per a ell una capsa de cartó és un camió i tres capses, un tren de càrrega. L’infant queda satisfet amb les meravelles que ha fet sorgir del no res. És que els nens ho fan tot del no res.
En canvi els homes adults tendim a perdre aquesta capacitat i de tot, en fem un no res. Quan el nen sigui adult (o quan algú l’hagi empès a ser-ne endossant-li a deshora qualsevol joc electrònic), correrà el risc de veure estroncada la sensibilitat i de no quedar mai satisfet de res, ni que arribi a posseir palaus i riqueses ni que doni la volta al món. Aquesta serà una gran pèrdua.
Per això Jesús pregunta de què serveix guanyar tot el món si hom es perd. I indica que cal ser com els infants que saben trobar la gràcia amagada en les coses que altres tenen per insignificants.
Durant les vacances escolars els pares tenen l’oportunitat d’enriquir-se posant-se al nivell de la sensibilitat dels petits. Jugar amb les criatures pot ser una bona teràpia per no cedir al mal humor i el cansament. El tracte amb ells anima a substituir el mòbil per l’escombra màgica.