L ’esperit de poble, un tret a conservar

Sant Cugat ja no és un poble petit, sinó que té una tendència expansiva, i per tant, cal qüestionar-se constantment el model de ciutat

El passat 13 de març ens va fer una visita a l'Espai Comú l'arquitecta urbanista Zaida Muixí, i ens va aproximar algunes perspectives transformadores sobre el desenvolupament de l'entorn urbà que m'han fet reflexionar. Quan un municipi creix, adopta unes característiques que marquen una tendència contínua i refermada amb el pas del temps. Si a mi em pregunten quins trets considero més valuosos a Sant Cugat, consideraria l'alt teixit associatiu, la capacitat d'autogestió i organització a la majoria dels esdeveniments del poble, i en definitiva, aquesta habilitat de "fer xarxa" que defineix un poble. Tot i això, és evident que Sant Cugat ja no és un poble petit, sinó que té una tendència expansiva, i per tant, cal qüestionar-se constantment el model de ciutat.

El que em fa reflexionar i em preocupa al mateix temps, és que si imagino Sant Cugat en el futur, amb la tendència actual, la veig gentrificada, enfocada només a un model econòmic de consum i sobretot, culturalment estèril. La raó d'aquesta por és perquè ho veiem cada cop que anem a una ciutat gran, on les ciutats quasi no conserven cap tret del seu origen, sinó que han cercat un model aproximat al cànon d'una "ciutat". Afortunadament s'observa, com he dit abans, que encara hi ha xarxa, autogestió i participació, una actitud per millorar el poble i amb veu per marcar l'agenda política sobre quines són les qüestions que calen atendre per fer una ciutat a mesura dels i les ciutadanes. Si s'escolten aquestes veus, no només conservarem l'esperit de poble sent alhora una ciutat, sinó que també ens guanyarem el dret de dir-nos poble.

 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?