La Carme de l'estanc
"Oi que us quedareu a dinar?" Amb aquesta frase que encapçala el bonic recordatori en el comiat de la Carme Mas de cal Sagalés, s'expliquen moltes coses de dones com ella
Les d'una generació que se'n va anant sense fer soroll com han passat per la vida, donant molt als seus i al seu voltant sense demanar mai res. La darrera generació, la dels meus pares, fills de la guerra i de la postguerra, sacrifici i treball per pujar la casa i la família.
La Carme ha marxat aquest dimarts a l'edat de vuitanta-set anys. Ho ha fet poques setmanes després que ho fes sobtadament la seva amiga de sempre, la Conxita.
La Carme, va arribar de Barcelona l'any 1954 quan es va casar amb en Ramon Sagalés, el de cal Perla de la plaça de Barcelona, el de l'estanc més bonic de la ciutat i de la impremta Sant Cugat, tot un museu del comerç que pràcticament ha desaparegut del nostre paisatge urbà amb els darrers propietaris.
La Carme i el Ramon van tenir set fills i tota la vida els vaig veure feliços. Fins a darrera hora no es perdien un ball, una festa. Els Sagalés, la casa dels Ramons on en totes les generacions hi ha un Ramon. Fins i tot un dels néts se'n diu quan ja ningú posa aquest nom.
Els Sagalés sempre han estat originals, feliços i sobretot, sempre han estat una pinya, i el pal de paller segur que era la Carme. Fins fa pocs dies encara la podies veure asseguda al Segafredo, a la plaça que era com el pati de casa. Un dels tresors que té aquesta plaça: que és dels veïns i és viscuda com a pròpia. Cada dia fent el cafè amb les amigues i sempre amb aquell somriure, un aire senyorívol i un parlar sense estridències que donava pau a l'interlocutor.
La Carme ha marxat però la seva pinya quedarà i el gran menjador de la casa familiar a l'estanc, seguirà ple de nois i noies, néts i netes a totes hores, amb el foc encès a l'hivern, el pessebre per Nadal i els estius obert de bat a bat.
La Carme deixa un gran llegat i sobretot molt d'amor. També en el recordatori dibuixat per algun dels seus dotze néts, unes paraules que ho diuen tot: "Tenim ara la teva força que ens guia el camí a seguir".
Adéu Carme, bona feina.