'La força' del teatre social
L’Andreu Buxo, la Meritxell Esturo, el Jordi Juncàs, l’Anabel López, la Sandra Martín, el Jordi Meca, el Fernando Moreno, la Marga Padrós, l’Ariadna Rallo, el Manuel Valdivieso i la Montse Vidal, dirigits per Glòria Rognoni reflexionen sobre els límits físics i socials que tots tenim, i que ells, per la seva condició, encara són més evidents. Parlem d’actors que tenen alguna minusvàlua però que tot i això han sabut trencar amb els seus límits i pujar a dalt d’un escenari i fer-nos reflexionar a tots sobre aspectes tan seriosos com la maternitat.
Aquest dilluns, 20 de gener, en el ple municipal es rebutjava la Llei de l’avortament. El portaveu dels populars, Jordi Carreras, manifestava que l’embaràs “és una matèria molt seriosa que s’ha de tractar amb arguments, primer es pensa, es parla i es raona i després es decideix”. Això és precisament el que aquests actors, essent conscients de les seves limitacions intel·lectuals, de forma raonada ens argumentaven els motius pels quals havien decidit no ser pares. Lliurement renunciaven a la maternitat, i és aquesta llibertat per la que el regidor de la CUP, Ignasi Bea, considera que la llei d’avortament suposa un retrocediment de trenta anys on “nega la capacitat de prendre decisions sobre els seus propis cossos”.
Personalment, penso que s’ha d’invertir en educació per construir una societat més lliure on les lleis serveixin per mantenir un ordre social però no que aquestes ens condicionin la vida. Les normes són necessàries per construir una societat cohesionada, però un excés de normes pot ser perillós per la democràcia ja que aquesta es veuria mica en mica tacada per una tirania imposada pels governs que democràticament la societat ha votat. S’ha de lluitar per la llibertat i no cedir a prejudicis culturalment i políticament imposats. Com exemple tenim aquests onze actors de Femarec capaços de sortir dalt d’un escenari i dir les coses pel seu nom, sense por i trencant aquells lligams que durant tants anys els han condicionat.