La fredor del Nadal

Cada cop em costa més reconèixer en el Nadal actual aquells valors, esperit i calidesa entranyable del Nadal de la infantesa. Tot es va refredant de mica en mica i al final quedarà com una festa més del calendari sense cap significat.

Les típiques felicitacions en paper han estat substituïdes per les impersonals felicitacions massives pel mòbil que reps dotzenes de vegades repetides. Ja no se senten Nadales pel carrer i la mateixa il·luminació dels carrers, serà molt sostenible i de disseny, però és freda com el gel. I que consti que a Sant Cugat tenim gran quantitat d’activitats nadalenques que et permeten mínimament mantenir aquest caliu.

Com a exemple, els Pessebres en finestra organitzat per l’Ateneu. És fantàstic veure l’esforç i el treball de tanta gent per mantenir aquesta tradició i és un goig passejar pels carrers i anar veient aquestes obres d’art i gaudir-ne. Pessebres de tots els estils, formes i composicions. Extraordinari.

Em va emocionar veure com en la majoria d’ells, en uns a primer terme, en altres més discretament, hi havia una evocació i un record a aquestes persones injustament mancades de llibertat que l’estat espanyol té com a ostatges. Posar un petit llacet groc no és posicionar-se per cap opció política ni declarar-se independentista. És senzillament demostrar una sensibilitat envers els drets humans i de caritat.

Em va agradar molt el del Club Muntanyenc, artístic i innovador. Però entremig de tant mironisme no hi vaig saber veure el llaç; potser era el groc de l’estel o el del sol, però m’esperava un gest més inequívoc. Deu ser demanar massa al Club, inclús en els dies de Nadal.