La gran família española: Ambicions tòpiques i desmesurades
A través d'una història coral recreada per un repartiment força solvent tot i els esquemàtics perfils dels seus personatges, l'intent de fusionar constant i desesperadament cops de l'humor més bàsic amb bases de tragèdia omple constantment la pantalla. Però plasmar la fusió de les facetes més còmiques i més tràgiques de la vida de manera efectiva i equilibrada no és un repte fàcil d'assolir, sobretot si s'intenta a través d'una desfilada incansable de les situacions més típiques (triangles amorosos, secrets que veuen la llum en el moment menys adequat...) i per molt que es compti amb la infraestructura necessària i una narrativa eficaç.
Sánchez Arévalo vol traçar un retrat sobre el significat de formar part d’una família. I si bé l’ inici de la pel·lícula (que, rendint homenatge a “Siete novias para siete hermanos” ens presenta als seus protagonistes: cinc germans) apunta a que ens trobem davant una història original, la trama creix tan forçada que no aconsegueix harmonitzar tanta ambició. I el seu visionat resulta pesat, convidant constantment al nostre cervell a posar-se en mode “off”
La gran família española
Espanya, 2013.
Direcció i guió: Daniel Sánchez Arévalo.
Interpretació: Antonio de la Torre, Quim Gutiérrez, Verónica Echegui, Miquel Fernández, Patrick Criado, Roberto Álamo, Sandra Martín, Arancha Martí.
Durada: 101 minuts.
Mira el tràiler
Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)