La H és el silenci

Marta Ballvé va tirar endavant la fantàstica iniciativa d'obrir uns dies concrets el seu estudi al públic. Aquestes "trobades" del creador amb el seu públic en el seu espai íntim de creació són habituals en altres indrets. Per desgràcia, a casa nostra no en són gaire. Els creadors som massa tímids o gelosos de la nostra intimitat o vés tu a saber el què. El cas és que vaig poder gaudir-ne. Molt.

És fantàstic poder escoltar de viva veu el significat que atribueix a molts elements conceptuals, grafismes i abstraccions de boca de l'autor, en aquest cas autora. La proximitat, el fet d'estar en el seu estudi (terreny de l'autor) i no ser en un espai estrany i forà a la seva creació com pot ésser una galeria o un espai d'exhibició d'art, estar íntimament, com a espectadors (poquets i propers) al seu imaginari i treball, afavoreix les confessions a mitja veu, el diàleg sincer i les divagacions al voltant d'assumptes tant lliscadissos com possibles significats o metàfores d'un llenguatge plàstic creat per l'autor en qüestió.

Ens explicava algunes de les seves obres i símbols al públic assistent que teníem la magnífica sort de ser-hi. Ens explicava l'enorme importància de conceptes i grafismes en el seu treball, la casa, l'arbre. D'elements cal·ligràfics que apareixen sovint als seus treballs, caldria destacar la lletra A i la lletra H.

Ella ens ho traduïa així: l'A és l'inici de tot, la gènesi, la primera lletra de l'alfabet, la forma de la A ens recorda també la forma gràfica de la caseta, també molt present al seu treball. Casual?, Troballa? La H és el silenci, el silenci que es produeix quan hom estableix una connexió amb quelcom. El moment de reconeixement."Ah! vale, era això el que jo sentia", ens diem. Era això el que jo sentia i no ho podia o sabia expressar.

Aquest moment d'èxtasi estètic i de contemplació activa d'una obra d'art són estranys presents que ens fa la Vida. Quina sort!
Aquests dies podem contemplar també a La Galeria una exposició que porta per títol "L'Art del regal" en què, a banda de fruir de l'obra de Raimon Sunyer també hi podem veure l'obra de tres il·lustradors. Perquè parlo ara de l'exposició a La Galeria? Per què em sembla que hi ha un nexe que és l'essència de l'Art de Regalar entre la H silenciosa de Ballvé i els preciosos dibuixos i delicats i suaus colors que ens presenta La Galeria.

Regalem Art per què es produeixi aquest moment de silenci, la H de què parlava Ballvé. Regalem la possibilitat que la màgia es presenti, dibuixant camins, esvaint boires. De vegades, aquesta ho fa en un desapercebut petit moment, breu instant de silenci que assenyala direccions i revela veritats com si fos un espill on, finalment, reconeixem, ens hi reconeixem, i podem posar nom i respostes, a sensacions i interrogants que ens acompanyen al llarg dels anys. De vegades dic que és el millor regal que hom li pot fer a la persona estimada o a un mateix. És el regal de reconèixer, d'interpretar, de veure clara i lluent com una moneda al sol una veritat revelada.

Molts cops aquesta màgia de la qual parlo ve amagada en un humil gargot, una petita taca, un gest discret, un petit dibuix. L'Art de Regalar. A mi no se m'acut res millor per fer-li un present a alguna persona que la possibilitat d'aquest silenci, aquest reconeixement, aquesta màgia poètica de la H per ànimes sensibles.

Quina és l'essència de l'Art de Regalar? La possibilitat de la H silenciosa al cor de qui rep el present.