La ràdio
Aquest aparell ha estat un dels invents que ens ha fet passar bons moments a la gent que hem viscut els esdeveniments des dels anys trenta cap aquí
A casa meva hem tingut aparell de ràdio des que jo tinc memòria. D’aquest barri vam ser dels primers amb un aparell de galena, que recordo que era dins d’un caixó de fusta de figues de Fraga. Tenia dos jocs d’auriculars per poder-lo escoltar dues persones. El van comprar perquè la meva àvia estava impossibilitada i, d’aquesta manera, podia gaudir escoltant sarsuela a través de Ràdio Barcelona.
En aquell temps fou un gran esdeveniment, puix, en tenir nosaltres establiment, molta gent ho comentava i no es creien la novetat. Això comportava les consegüents demostracions contínues. Va durar uns quants anys, fins que l’any 1935 els meus pares decidiren comprar-ne una amb altaveu, o sigui, una ràdio normal d’aquelles amb caixa gran, pel gros altaveu que duien incorporat a dintre i en forma de capelleta. Era marca Hermes; també n’hi havia de Telefunken, al preu de 975 pessetes, i es podia pagar a terminis.
Un dia a la tarda, quan jo arribava després de jugar a la plaça, vaig entrar a casa i vaig sentir aquella música; no m’ho acabava de creure, ho vaig acollir amb molta alegria. Aquesta ràdio ens va acompanyar en uns moments molt difícils de la nostra infantesa i joventut. Recordo molt bé les notícies del començament de la guerra, quan agafaren a Barcelona el general Batet, mentre pels micròfons es feia responsable de tot el que estava passant. Més endavant, recordant aquelles paraules i tots els esdeveniments successius, vaig anar comprenent el seu significat de com i per què ho digué. Moments d’alarmes de bombardeig, convidant la gent a refugiar-se en el metro i als refugis. Però no tot van ser tristeses, recordo la veu d’en Toreski amb un Miliu amb totes les seves trifulgues, moltes de les quals se m’escapaven per la poca edat, però veia que els grans reien per la seva doble intencionalitat. Aquest parell van durar fins als anys cinquanta.
També a través de la ràdio vam escoltar “Matilde, Perico i Periquín”, el teatre amb l’equip de Ràdio Barcelona durant les llargues vetlles d’hivern; aquells artistes et feien voleiar la imaginació amb les seves obres, tan encertades i ben escollides.
Més endavant, aquest aparell fou substituït per altres de més moderns i més potents. De mesura més reduïda, s’agafaven moltes emissores, tant d’aquí com estrangeres.