Les cançons d’un temps a recordar
La meva àvia, quan era petit, em deia sovint: “No em vinguis amb romanços!”
Ara, el professor de Filologia Romànica de la universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Rossell, en la seva faceta de músic i estudiós presenta a les Nits de Música al Claustre un espectacle que titula Cançons i romanços populars catalans de la Guerra de Successió i del seu temps (S. XVIII) per explicar-nos, precisament, el que es cantava pels carrers i les places de la Barcelona abans de ser ocupada i destruïda en gran part per l’exèrcit borbònic. Aquesta realitat alguns no la volen escoltar i és per això que una tasca d’aquesta envergadura és molt interessant. Altra cosa és si es pot considerar un espectacle per a qualsevol públic.
La selecció ha estat a càrrec del mateix Rossell i l’escriptora i investigadora Joana Escobedo, recollits dels arxius i exposats altra vegada a la llum del sol o dels focus en un escenari. Primer al Born i ara en el claustre del nostre Monestir. Una tria de 12 textos que van des d’una versió guerrera del Cant dels aucells fins als Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat, passant per La bonaventura (a Carles III) feta per una gitana. Lletres diferents per a músiques que ja existien, pràctica habitual a l’època, que fa una descripció prou diversa i real de la societat del moment i demostra, sobretot, una Barcelona moderna, plena de vida i de recursos que finalment sucumbirà a les tropes absolutistes quan l’arxiduc Carles i els aliats que li donaven suport abandonen als catalans (experiència que confio no tornarem a viure).
Música servida per un eloqüent i potent Antoni Rossell que viu, literalment, les cançons i els romanços omplint-los de força i vehemència, dient amb saviesa i aixecant els cors dels homes que repeteixen la coda amb energia i sentiment. Un cor d’homes, La Lira, que sota la direcció del mestre Eloi Jover està darrerament participant en diverses iniciatives que mostren el rejoveniment mental i físic del grup santcugatenc. La música compta amb Pere Gómez, expert percussionista resident a la Floresta, i Ferran Pisà, a la guitarra barroca, que dóna expressivitat a unes melodies senzilles però de gran bellesa i qualitat harmònica. La veu de Xavier Tor, un altre santcugatenc de llarga tradició, diu, amb els matisos pertinents, des de fragments dels Edictes de Francisco Pio de Saboya, marquès de Castel-Rodrigo, fins als repartiments dels ciutadans de Barcelona que establia el Consell de Cent per a la defensa de la ciutat.
Un treball exhaustiu d’investigació i actualització, una tasca feixuga i exemplar d’Antoni Rossell, tant professor com cantant, tant artista com estudiós. Ara toca deixar-nos de romanços!!