Les revetlles d’un pagès

Jo no sé com s’ho arreglaven els grans, però l’endemà sempre s’havia de matinar. Fóra per anar a arrencar cigrons, o per espullagonar la vinya, o per anar a regar, o per traginar garbes o bé a garberar, en fi, que fos el que fos, el dia abans ja et deien “no et retiris tard perquè demà s’ha de matinar per anar...”, al que fos.

Recordo que un any va tocar anar a arrencar cigrons, però l’avi i el pare eren tan espavilats que ja tenien el carro enganxat a l’eixida, i a mesura que anàvem arribant ens feien canviar de roba i cap al carro. Aquell any els va funcionar bé perquè vam arribar en un interval molt curt i els va sortir com una seda, però a la revetlla de Sant Pere, nosaltres escarmentats, ja no els va donar el resultat que s’esperaven. Quan vàrem anar cap a casa, el sol ja picava i solament es va acabar amb una bona reprimenda.

Els pagesos d’ara no sé com s’ho deuen arreglar, però espero que en aquest aspecte hi hagin guanyat, ja que nosaltres, per aprofitar una revetlla, arrossegàvem més son que un forner despatxant el seu pa. Recordo un any que em van fer anar a espullagonar després de la revetlla. Durant la primavera havia plogut molt i les vinyes tenien molta herba i entremig dels ceps hi havia unes calcides molt altes i jo en comptes d’espullagonar només els sarments, ho feia també a les calcides, sense adonar-me de les punxes que la mala herba tenia.