Les verdures sempre protagonistes (I)

Les verduleries i els mercats ens ofereixen constantment un bodegó saturat de color on predomina la gamma verda

11.11.2011 05.00 h.

És un espectacle on l’harmonia i l’estètica ens enlluernen com el millor reclam per atreure compradors. Admiro i quedo embadalit per aquesta espectacle visual, però encara admiro més les qualitats alimentícies i de salut de moltes verdures, entre elles les bledes: m’encanten! Amb fulles d’un verd brillant i penques llargues i blanques que ja eren ponderades pels grecs fa més de 2.500 anys, i que des de llavors es reconeixen les seves bondats dietètiques.

De les bledes en destaquem el seu contingut en provitamina A i en ferro; el seu consum és molt indicat per a l’obesitat ja que tenen la propietat de satisfer la gana sense aportar quasi valor energètic, plat ideal per sopar. La bleda és depurativa i alcalinitzant de la sang, degut a la riquesa en sals minerals; són digestives i laxants, per tant, recomanables en cas de gastritis, estrenyiment i hemorroïdes; indicades per als que pateixen anèmia, degut al seu alt contingut en ferro.

Les bledes a la cuina: les vistoses fulles verdes, ben netes, bullides amb aigua o al vapor; o passades per la paella i amanides amb oli i llimona, exquisides, saludables i un plat lleuger. Les fulles tendres, ben netes, les podem menjar crues com amanida. Les penques, per a molts, són la part més exquisida de la bleda, que poden substituir als cards; les penques podem preparar-les bullides, arrebossades, guisades o com a sopa de verdures. Unes bledes bullides barrejades amb unes mongetes del ganxet i amanit amb un oli d’oliva verge, resulta un plat molt gustós. El suc de les bledes, i també d’altres verdures, afavoreix l’eliminació dels residus tòxics del metabolisme que són de caràcter àcid, tal és el cas de l’àcid úric.