Mai plou al gust de tothom

21.10.2011 04.00 h.

La setmana passada, un bon amic de Ponent, enginyer agrònom, em feia arribar el que tot seguit us reprodueixo. Aquest article el titulo així perquè amb els rècords de calor, molta gent està contenta perquè ha gaudit del temps a la platja o la muntanya, d’altres perquè han estalviat calefacció. En canvi, el sector de la roba està desesperat o el del conreu de l’olivera amb negres perspectives si continua sense ploure.

Tot i les condicions dolentes per alguns sectors agrícoles, n’hi ha que els mesos passats els ha anat perfecte amb el temps. Les condicions òptimes de sembra i naixença al mes d’abril (havia plogut al març i hi havia saó i temperatura al sòl suficient), acompanyades d’unes temperatures ambient suaus durant la pol·linització al mes de juny, la fresca del juliol i agost que no va afavorir el desenvolupament de l’aranya roja ni d’altres paràsits, junt amb la disponibilitat d’aigua per a reg dels canals d’Urgell gràcies a les reserves dels pantans d’Oliana i Rialb, ha propiciat una collita amb uns rendiments excepcionals de panís o blat de moro a ponent.

Un fet singular també ha sigut que la humitat del gra durant la recol·lecció ha estat molt més baixa de l’habitual. Si era normal collir el panís amb una humitat del 18% al 20%, enguany algunes finques fins i tot han donat humitats per sota del llindar de conservació, que és de 14% (quan el panís es vol emmagatzemar un període llarg de temps -de 6 a 9 mesos- aquesta és la humitat màxima que ha de tenir el gra perquè no és podreixi). Així doncs, es pot afirmar, que s’ha batut el rècord d’humitat del gra de blat de moro a la recol·lecció, des que es recordi pels més vells del poble. Cal recordar que es fa panís o blat de moro a la zona des de l’arribada del canal d’Urgell a finals del segle xix - principis del s. xx.

També cal recordar que abans de l’arribada de les collitadores, fa menys de mig segle, el panís es collia a mà i les pinyes es guardaven en unes gàbies a l’aire lliure perquè les gelades de l’hivern i el vent de la primavera l’assequessin. Aquesta davallada que sens dubte beneficia al pagès ja que li permet estalviar despeses d’assecatge (habitualment els assecadors de les cooperatives agrícoles funcionen amb gasoil i s’asseca el gra des de la humitat que faci fins a baixar-la al 14% per garantir la seva conservació). Aquest any, excepcionalment, ha estat la natura l’assecador natural per a la llarga conservació del blat de moro.