Mancances

Sant Cugat ha crescut fins a arribar als cent mil habitants, tan ràpidament que ha deixat la tasca de les administracions públiques a contrapeu. No disposem d'un hospital de referència a la ciutat ni a prop d'ella, no tenim una nova residència pública, tampoc un servei de transport a l'alçada, ni una oferta cultural i lúdica que doni resposta a una població tan extensa.

Girona capital té els mateixos habitants i pressupost que Sant Cugat, de fet, un pèl menys, així que la posarem com a exemple; tretze línies d'autobús, tres clíniques i un hospital públic de referència, amb 431 llits. Residències? Unes quantes més de les que disposem a la nostra ciutat, set museus, tres auditoris, dos teatres, centres cívics, quatre cinemes, catorze galeries d'art, i un llarg etcètera. Ja sabem que és capital i que les comparacions són esbiaixades, però dona per pensar, no creieu?

Ens estem quedant un pas enrere? Ja us dic que sí. Només cal viatjar una mica per adonar-se que les dècades van passant i el nostre atractiu ara només resideix, no en les propostes variades, sinó en la proximitat a Barcelona amb els ferrocarrils i la nostra aparença de vila elitista residencial. Sant Cugat als anys noranta va morir d'èxit, ara estem a una unitat de cures intensives que determinarà el nostre camí.

Les queixes van enfocades a millorar, no a una oposició sense més. La nostra vila ha de lluitar per aconseguir el que mereix i no quedar-se esperant un miracle mentre accepta les pujades sistemàtiques d'impostos.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.